Encara que molts ens vorem divendres, en el lliurament de les notes, voldria acomiadar-me amb aquest poema que he trobat per la web, i que defineix el que en aquest moment sent cap a la vostra classe. Sou un gran grup, d'eixos que deixa marca en els mestres, i espere que així siga durant molt de temps.
Gràcies per tot el que hem compartit durant aquests anys, i a gaudir de les merescudes vacances!
Voldria ser jo qui...
Voldria ser jo qui t'ajudés a créixer,
ser-hi present quan el dubte et faci mal.
Voldria ser jo qui guiés el teu camí,
ser-hi present quan et toqui decidir.
Voldria ser jo qui t'ensenyés a estimar,
ser-hi present quan la vida et fos cruel.
Voldria ser jo qui t'ensenyés a donar,
ser-hi present quan et sentis trontollar.
Voldria ser jo qui t'ensenyés a descobrir,
ser-hi present quan et trobis a tu mateix.
Voldria ser jo qui et parlés de pau,
ser-hi present quan lluitis pel que estimes.
Voldria ser jo qui t'ajudés a plantar la llavor,
ser-hi present per veure'n el fruit.
Voldria ser jo qui t'ajudés a treure el que portes dins,
ser-hi present quan el dubte et faci mal.
Voldria ser jo qui guiés el teu camí,
ser-hi present quan et toqui decidir.
Voldria ser jo qui t'ensenyés a estimar,
ser-hi present quan la vida et fos cruel.
Voldria ser jo qui t'ensenyés a donar,
ser-hi present quan et sentis trontollar.
Voldria ser jo qui t'ensenyés a descobrir,
ser-hi present quan et trobis a tu mateix.
Voldria ser jo qui et parlés de pau,
ser-hi present quan lluitis pel que estimes.
Voldria ser jo qui t'ajudés a plantar la llavor,
ser-hi present per veure'n el fruit.
Voldria ser jo qui t'ajudés a treure el que portes dins,
ser-hi present quan et sentis realitzat.
Voldria ser jo, però hauràs de ser tu
qui assumeixi les responsabilitats,
qui maduri pacientment, estimant,
qui recordi els moments viscuts.
Voldria ser jo, però hauràs de ser tu
qui assumeixi les responsabilitats,
qui maduri pacientment, estimant,
qui recordi els moments viscuts.
Voldria que fossis tu el qui un dia ajudés a créixer un infant,
qui ensenyés a estimar, a descobrir...
I voldria, pobre egoista, que quan siguis gran
et recordis encara de mi.
7 comentaris:
NO VULL ACABAR EL CURS!
M'O HE PASSAT MOLT BE AQUEST CURS.
M'encanta!!!Gracies a tu per haver fet tantes coses amb ells i haver aprofitat tant be el temps!!!!
Quina pena ja s'ha acabat el curs! Recorde tot tipus d'aventures , de jocs de poesies de treballs .Pero el que mes m'ha agradat del curs ha sigut estar amb tots.BON ESTIU!
Que bonic, que preciositat de poema. Tant de bo fores tu qui els ajudares per el transcórrer de la vida, tant de bo sàpien aprofitar les teues ensenyances encara que segur que et recordaran sempre. Una professora així mai s'oblida.
Gràcies Belén, moltes gràcies per aportar tanta felicitat i tanta ensenyança a eixa classe. Han sigut molt feliços i han compartit tots de forma generosa. Jo també voldria poder ajudar-los perquè se'l mereixen. Han sigut dos anys inoblidables.
Un bes.
El iaio d'Eva.
Una preciositat de poema... i un un comentari emocionant. Gracies als dos.
Va ser un curs inoblidable!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!(etc)
Adeu Belén
Publica un comentari a l'entrada