VOLDRIA SER JO....

Oficialment, ja estem de vacances! (Això vosaltres, perquè als mestres ara ens toca posar notes, programar, organitzar les aules, i fer memòria del curs que hem passat!).

Encara que molts ens vorem divendres, en el lliurament de les notes, voldria acomiadar-me amb aquest poema que he trobat per la web, i que defineix el que en aquest moment sent cap a la vostra classe. Sou un gran grup, d'eixos que deixa marca en els mestres, i espere que així siga durant molt de temps.

Gràcies per tot el que hem compartit durant aquests anys, i a gaudir de les merescudes vacances!

Voldria ser jo qui...

Voldria ser jo qui t'ajudés a créixer,
ser-hi present quan el dubte et faci mal.
Voldria ser jo qui guiés el teu camí,
ser-hi present quan et toqui decidir.

Voldria ser jo qui t'ensenyés a estimar,
ser-hi present quan la vida et fos cruel.
Voldria ser jo qui t'ensenyés a donar,
ser-hi present quan et sentis trontollar.

Voldria ser jo qui t'ensenyés a descobrir,
ser-hi present quan et trobis a tu mateix.
Voldria ser jo qui et parlés de pau,
ser-hi present quan lluitis pel que estimes.

Voldria ser jo qui t'ajudés a plantar la llavor,
ser-hi present per veure'n el fruit.
Voldria ser jo qui t'ajudés a treure el que portes dins,

ser-hi present quan et sentis realitzat.

Voldria ser jo, però hauràs de ser tu
qui assumeixi les responsabilitats,
qui maduri pacientment, estimant,
qui recordi els moments viscuts.

Voldria que fossis tu el qui un dia ajudés a créixer un infant,

qui ensenyés a estimar, a descobrir...

I voldria, pobre egoista, que quan siguis gran

et recordis encara de mi.