Ens visita Joan Turu

A continuació us deixem el resultat del treball d'investigació i entrevista que vam realitzar amb motiu de la visita de l'il·lustrador Joan Turu.

Va estar un projecte molt enriquidor. No s'oblideu que ací "pintem tots!!"

Joan Turu ha visitat el nostre col·le. Així que, una vegada més, els alumnes de 3r A ens hem posat mans a l'obra. Volíem saber moltes coses d'ell, així que ens vam convertit en «l'equip d'investigació del Pou».

Amb l'ajuda de les nostres famílies, vam buscar molta informació sobre aquest artista. Desprès, havíem d'exposar-la de manera creativa i original davant dels nostres companys de classe. El resultat va ser un mural ben bonic adornant el corredor.

Però no ens vam quedar ahí! Vam estudiar també com es prepara una entrevista. Entre tots, i desprès d'una pluja d'idees, vam triar les preguntes que consideràvem més oportunes. Per fi va arribar el moment. Ací en teniu el resultat!

ENTREVISTA A JOAN TURU, l’il·lustrador que vol canviar el món

Joan Turu és un il·lustrador català, que va nàixer a 1984. Es dedica a fer dibuixos, que acompanya de frases que ens fan reflexionar. Amb elles pretén canviar el món.

Avui, els alumnes de 3r A, tenim l'oportunitat de saber més coses sobre la seua vida. Així que, desprès d'una extensa investigació, anem a fer-li algunes preguntes.

(Estem tots asseguts a les nostres cadires, en silenci, un poc nerviosos. Arriba Joan, vestit amb la seua roba de treball. S'ha deixat a mitges el mural del col·le per vindre a atendre'ns. Ens saluda amablement.. De manera espontània, tots aplaudim. Comença l'entrevista!)

- Joan, parla'ns de la teua infantessa. T'agradava el teu col·le? Treies bones notes? Quina assignatura t'agradava més?

Del meu col·le, hi havia coses que m'agradaven molt i altres que no tant. Per exemple, tinc molt bons records de l'hort escolar. M'agradava molt cuidar les plantes. D'una cosa que no guarde molts bons records, és d'aquells companys que ens feien «la punyeta».

Respecte a les notes, la veritat és que sempre he sigut «el noi del 5». Anava prou justet. I encara ara, a la universitat, solc treure cinquets pelaets.

I d'assignatures, penseu que vaig a dir la plàstica, no? Doncs no! M'agradava més l'educació física. I és que la mestra de plàstica no m'agradava molt. Els mestres són molt importants per a que t'agrade o no una assignatura.

- Com vas descobrir que volies ser il·lustrador?

A la feina hi passem moltes hores, així que com m'agradava molt dibuixar, vaig decidir ser il·lustrador. Tinc molta sort en poder treballar en allò que m'agrada, perquè no tots ho poden fer. Així que em sent afortunat!

- Sabem que tens una filla. Com li diuen? T’agradaria que de major fóra il·lustradora? Li diuen Aura. A ella li he dedicat el llibre (Joan agafa el llibre, «Un cor molt gran» i ens llig la dedicatòria: A la meua filla Aura per ensenyar-me que l’amor no entén de límits.). De gran, el que vull és que siga feliç, que tinga la feina que vullga, però que siga feliç!

- Ens agraden molt els teus dibuixos; però també els missatges que els acompanyen. Com els tries? En què penses primer, en el dibuix o en la frase?

No sempre treballe igual. Si per exemple llig el diari i veig una notícia que no m’agrada, pense en un dibuix i una frase per reflectir-ho. A vegades surt primer el dibuix, i de vegades la frase.

Altra manera, que m’agrada més, són les que jo li dic «idees sorpresa». Eixes em venen al cap de sobte. Per exemple quan m’estic dutxant, o estic conduint, de cop em surt una idea, sense estar pensant en la idea. I com tinc mala memòria, sempre porte amb mi una llibreta. Aleshores pare i m’ho apunte. Estes idees són les que més m’agraden.

- Mentre estàs dibuixant, en què penses?

Justament, m’encanta dibuixar perquè quan dibuixe no pense en res. Hi ha vegades que estem fent dues coses a la vegada. Per exemple fregant els plats i pensant en el sopar o en què faré demà. Però quan dibuixe no. Quan dibuixe només dibuixe!Tota la meua atenció està centrada en el dibuix. I això a mi em relaxa molt.

Moltes vegades estem fent massa coses a la vegada i no gaudim del que estem fent. Per això és important quan estem fent alguna cosa, dedicar-li tota l’atenció a allò que estem fent, i no tenir el cap en altre lloc.

- A quin dels teus personatges t’agradaria trobar-te pel carrer? Per què?

(Riu, ens diu que és una pregunta molt guai) Segurament m’agradaria trobar-me al Blai, que és el personatge d’»Un cor molt gran». Seuria amb ell i li faria algunes preguntes, com esteu fent ara vosaltres!

- Hem estudiat que fas diferents tipus d’il·lustracions; en llibres, coixins, samarretes, i també en parets. Com t’agrada més dibuixar, en paper o en paret?

M’agraden les dues maneres. Per una part, en paper, no t’embrutes. Quan dibuixe en paper ho faig amb l’ordinador, amb un programa. És una manera més neta de pintar.

Quan ho faig a la paret, m’agrada per una part el format. Són dibuixos molt amplis. Utilitze tot el cos per a pintar, no estic sentat. També m’agrada embrutar-me, de tant en tant.

- Per acabar, digues la primera paraula que et ve al cap: (Ell, que pensa que la pregunta ja ha acabat, ens diu: Gràcies!, mentre envia una abraçada a l’aire)

• Un color: Taronja
• Un nom: Aura
• Un planeta: Saturn
• Un menjar: Pizza
• Un artista: Van Gogh

Moltes gràcies per la teua col·laboració. Ha estat un plaer tindre’t entre nosaltres!

El plaer ha estat meu (ens diu ell). És una passada vindre des de quasi 500 km i veure tot el que heu treballat, i tot el que sabeu de mi. Estic molt agraït, de veritat!

(Ell ens demana poder fer fotos a tots els murals que nosaltres hem elaborat. Nosaltres, però, li demanem que si ens pot fer un dibuix a la porta de la classe. Accedeix sense cap problema. I així acaba una de les experiències més xules que hem tingut aquest curs: ell agraït pel nostre treball d’investigació, i per un llibret que li hem regalat, il·lustrat per tots els alumnes. I nosaltres també, per les seues paraules, la seua atenció i el seu dibuix. Una vegada més, tots hem eixit guanyant!)