A continuació us deixem el resultat del treball d'investigació i entrevista que vam realitzar amb motiu de la visita de l'il·lustrador Joan Turu.
Va estar un projecte molt enriquidor. No s'oblideu que ací "pintem tots!!"
Joan Turu ha visitat el nostre col·le. Així que, una vegada més,
els alumnes de 3r A ens hem posat mans a l'obra. Volíem
saber moltes coses d'ell, així que ens vam convertit en «l'equip
d'investigació del Pou».
Amb l'ajuda de les nostres famílies, vam buscar molta informació
sobre aquest artista. Desprès, havíem d'exposar-la de manera
creativa i original davant dels nostres companys de classe. El
resultat va ser un mural ben bonic adornant el corredor.
Però no ens vam quedar ahí! Vam estudiar també com es prepara una
entrevista. Entre tots, i desprès d'una pluja d'idees, vam triar les
preguntes que consideràvem més oportunes. Per fi va arribar el
moment. Ací en teniu el resultat!
ENTREVISTA
A JOAN TURU, l’il·lustrador que vol canviar el món
Joan Turu és un il·lustrador català, que va nàixer a 1984. Es
dedica a fer dibuixos, que acompanya de frases que ens fan
reflexionar. Amb elles pretén canviar el món.
Avui, els alumnes de 3r A, tenim l'oportunitat de saber més coses
sobre la seua vida. Així que, desprès d'una extensa investigació,
anem a fer-li algunes preguntes.
(Estem tots asseguts a les nostres cadires, en silenci, un poc
nerviosos. Arriba Joan, vestit amb la seua roba de treball. S'ha
deixat a mitges el mural del col·le per vindre a atendre'ns. Ens
saluda amablement.. De manera espontània, tots aplaudim. Comença
l'entrevista!)
-
Joan, parla'ns de la teua infantessa. T'agradava el teu col·le?
Treies bones notes? Quina assignatura t'agradava més?
Del meu col·le, hi havia coses que m'agradaven molt i altres que no
tant. Per exemple, tinc molt bons records de l'hort escolar.
M'agradava molt cuidar les plantes. D'una cosa que no guarde molts
bons records, és d'aquells companys que ens feien «la punyeta».
Respecte a les notes, la veritat és que sempre he sigut «el noi
del 5». Anava prou justet. I encara ara, a la universitat, solc
treure cinquets pelaets.
I d'assignatures, penseu que vaig a dir la plàstica, no? Doncs no!
M'agradava més l'educació física. I és que la mestra de plàstica
no m'agradava molt. Els mestres són molt importants per a que
t'agrade o no una assignatura.
-
Com vas descobrir que volies ser il·lustrador?
A la feina hi passem moltes hores, així que com m'agradava molt
dibuixar, vaig decidir ser il·lustrador. Tinc molta sort en poder
treballar en allò que m'agrada, perquè no tots ho poden fer. Així
que em sent afortunat!
-
Sabem que tens una filla. Com li diuen? T’agradaria que de major
fóra il·lustradora? Li diuen Aura. A ella li he dedicat el
llibre (Joan agafa el llibre, «Un cor molt gran» i ens llig la
dedicatòria: A la meua filla Aura per ensenyar-me que l’amor
no entén de límits.). De
gran, el que vull és que siga feliç, que tinga la feina que vullga,
però que siga feliç!
-
Ens agraden molt els teus
dibuixos; però també els missatges que els acompanyen. Com els
tries? En què penses primer, en el dibuix o en la frase?
No sempre treballe igual. Si per exemple llig el diari i veig una
notícia que no m’agrada, pense en un dibuix i una frase per
reflectir-ho. A vegades surt primer el dibuix, i de vegades la frase.
Altra manera, que m’agrada més, són les que jo li dic «idees
sorpresa». Eixes em venen al cap de sobte. Per exemple quan m’estic
dutxant, o estic conduint, de cop em surt una idea, sense estar
pensant en la idea. I com tinc mala memòria, sempre porte amb mi una
llibreta. Aleshores pare i m’ho apunte. Estes idees són les que
més m’agraden.
- Mentre estàs dibuixant, en què penses?
Justament, m’encanta dibuixar
perquè quan dibuixe no pense en res. Hi ha vegades que estem fent
dues coses a la vegada. Per exemple fregant
els plats i pensant en el sopar o
en què faré demà. Però
quan dibuixe no. Quan dibuixe només dibuixe!Tota la meua atenció
està centrada en el dibuix. I
això a mi em relaxa molt.
Moltes vegades estem fent massa coses a la vegada i no gaudim del que
estem fent. Per això és important quan estem fent alguna cosa,
dedicar-li tota l’atenció a allò que estem fent, i no tenir el
cap en altre lloc.
- A quin dels teus personatges t’agradaria trobar-te pel
carrer? Per què?
(Riu, ens diu que és una pregunta molt guai)
Segurament m’agradaria trobar-me al Blai, que és el personatge
d’»Un cor molt gran». Seuria amb ell i li faria algunes
preguntes, com esteu fent ara vosaltres!
- Hem estudiat que fas diferents tipus d’il·lustracions; en
llibres, coixins, samarretes, i també en parets. Com t’agrada més
dibuixar, en paper o en paret?
M’agraden
les dues maneres. Per una part, en paper, no t’embrutes. Quan
dibuixe en paper ho faig amb l’ordinador, amb un programa. És una
manera més neta de pintar.
Quan ho faig a la paret, m’agrada per una part el format. Són
dibuixos molt amplis. Utilitze tot el cos per a pintar, no estic
sentat. També m’agrada embrutar-me, de tant en tant.
-
Per acabar, digues
la primera paraula que et ve al cap:
(Ell, que pensa
que la pregunta ja ha acabat, ens diu: Gràcies!, mentre envia una
abraçada a l’aire)
-
Un color:
Taronja
-
Un nom:
Aura
-
Un planeta:
Saturn
-
Un menjar:
Pizza
-
Un artista:
Van Gogh
Moltes gràcies per la teua col·laboració. Ha estat un plaer
tindre’t entre nosaltres!
El plaer ha estat meu (ens diu ell). És una passada vindre des de
quasi 500 km i veure tot el que heu treballat, i tot el que sabeu de
mi. Estic molt agraït, de veritat!
(Ell ens demana poder fer fotos a tots els murals que nosaltres
hem elaborat. Nosaltres, però, li demanem que si ens pot fer un
dibuix a la porta de la classe. Accedeix sense cap problema. I així
acaba una de les experiències més xules que hem tingut aquest curs:
ell agraït pel nostre treball d’investigació, i per un llibret
que li hem regalat, il·lustrat per tots els alumnes. I nosaltres
també, per les seues paraules, la seua atenció i el seu dibuix. Una
vegada més, tots hem eixit guanyant!)
Amb l'ajuda de les nostres famílies, vam buscar molta informació
sobre aquest artista. Desprès, havíem d'exposar-la de manera
creativa i original davant dels nostres companys de classe. El
resultat va ser un mural ben bonic adornant el corredor.
Justament, m’encanta dibuixar
perquè quan dibuixe no pense en res. Hi ha vegades que estem fent
dues coses a la vegada. Per exemple fregant
els plats i pensant en el sopar o
en què faré demà. Però
quan dibuixe no. Quan dibuixe només dibuixe!Tota la meua atenció
està centrada en el dibuix. I
això a mi em relaxa molt.
Ací us deixe els primers jocs del curs. Tracten sobre els nombres romans, un tema que ens apasiona.
Conta la llegenda que el
rei Jaume I va regalar a la seua estimada, na Violant un mocador que
embolicava dolços de massapà cru, de diferents formes i colors.
Aquests feien referència a les fruites i hortalisses que els
camperols de València li havien oferit a ell.
Tradició i bon gust
tornen a unir-se als corredors de tercer i quart del Pou de la
Muntanya!
- A casa heu de posar la goma elàstica de les carassetes. Intenteu medir-ho bé per tal que no us caiga. Recordeu que la carasseta va al front, per a que es vega bé la cara.
- Per a la part de baix, els alumnes van decidir portar uns pantalons vaquers curtets, així com sabates "balladores". Intenteu que no porten sandàlies, per tal d'evitar accidents dalt de l'escenari.
Una de les maneres d'aprendre que més ens agrada és amb treballs o projectes en petit equip.
L'acte es va celebrar a
la biblioteca exterior, coincidint amb la festa pirata de l'AMPA.
Pablo, el monitor del menjador, va ser l'encarregat de conduir
l'acte, mostrant una vesgada més la seua capacitat polifacètica.
No només va ser un èxit
per la quantitat arreplegada, sinó també pel gran ambient de
companyerisme i solidaritat que es va respirar durant tot l'acte.
Acabem el tema de les fraccions i comencem a treballar amb decimals! Ací teniu alguns enllaços que ens poden ajudar a aclarir conceptes:
Per a començar a investigar, ací us deixem alguns enllaços que us poden aclarir idees:
Ací us deixem dos divertits jocs per a anar practicant-la.
